Mestres (amb majúscula)

Durant el que portem de curs, a l’escola, s’han jubilat quatre mestres, la Fina, la Pilar, la Mercè i la Neus; quatre Mestres (amb majúscula). De tant en tant, ens trobem que alguna companya o company (menys sovint) arriba a l’edat en què s’ha guanyat el dret a reposar de la seva activitat professional (no crec que deixin de ser mestres). És un fet que assumim amb certa naturalitat; però que en el mateix any es jubilin quatre persones no és tan habitual. Ens ha fet reflexionar i pensar que, en contra d’algunes creences actuals, les escoles estan plenes de Mestres (amb majúscula), sort n’hi ha! Tot i que hem d’admetre que el sistema educatiu té molt camí per a la millora, a les aules hi tenim mestres, professors, docents, educadors... que s’emocionen i tremolen al costat dels alumnes davant cada nova descoberta, que es consideren afortunats, que encomanen actituds, voluntats, valors... Cadascú amb el seu propi estil:  innovador, metòdic, optimista, perseverant, moderat, autodidacte, formal, pacient, divertit, organitzat; tots i cadascun d’ells hi són benvinguts, es complementen i enriqueixen els equips.

Avui  volem donar les gràcies a tantes persones (la majoria anònimes) que han fet i fan de l’educació una manera d’entendre la vida, amb la intenció d’oferir un bon servei a la societat en general i als infants i joves en particular; que s’han convertit en referents per als que continuem creient fermament que, tot i alguns dubtes puntuals, aquesta feina és un privilegi. Per això l’hem de mimar, millorar-la cada dia, ser-ne dignes; tal i com ens han ensenyat totes les Neus, les Mercès, les Pilars i les Fines de les escoles del nostre país. Per tot això, avui, gràcies, Mestres (amb majúscula).