FESTA MAJOR DE L'ESCOLA

El passat dissabte 18 de juny, a la tarda, es va celebrar la festa major de l'escola. Es va fer al pavelló d'esports ja que el temps no va acompanyar. Podeu veure un recull de fotos al bloc de l'AMPA, clicant al següent enllaç: BLOC AMPA

Des d'aquí donem les gràcies a l'AMPA per la seva implicació i dedicació.

El professor de l'escola, Joan Roca, va ser l'encarregat de fer el pregó de festa major de l'escola. A continuació el podeu llegir.

PREGÓ DE FESTA MAJOR 2016
Abans que res, vull agrair l’encàrrec a la Junta de l’AMPA. És un honor poder
actuar com a pregoner per primera vegada en la Festa Major de la nostra
escola, una festa que si no erro els càlculs ja ha arribat a la seva trenta-sisena
edició. Espero que els jocs de la tarda us hagin divertit, que les actuacions us
hagin agradat, que el sopar us hagi aprofitat, i que us quedin forces i ànims per
poder continuar la festa després de la previsible pallissa que us clavaré.
Em sembla que la junta de l’AMPA no ha calculat prou bé els riscos
d’encomanar un pregó a l’avi de l’escola. Això ho dic perquè sóc conscient que
els avis acostumem a explicar batalletes sobretot quan ens posen un micro al
davant i un públic nombrós, fidel i receptiu, disposat a escoltar-les.
Com que a partir d’una certa edat acostumem a divagar, he preparat un
esquema amb les idees fonamentals del discurs que em disposo a executar.
Són una vintena de fulls que aniré desenvolupant i que calculo que pel cap baix
ens portarà una horeta llarga, que espero que suporteu estoicament. No cal
que aplaudiu cada dos per tres, que això allargaria innecessàriament l’acte,
només m’agradaria poder veure cares d’interès. Penseu que aquesta actitud és
sempre molt ben valorada pels mestres.
Comencem, doncs.
Tot i que ja fa trenta-vuit anys, encara recordo com si fos ahir la primera
vegada que vaig trepitjar aquesta escola. Tenia vint-i- tres anyets, molts més
cabells que ara i força més llargs, portava un sarró ple d’il·lusions i tenia el cap
ple de pardals. Em va rebre una persona molt estimada a qui em sembla que
he d’agrair tot el que he arribat a fer professionalment en el camp de l’educació.
Parlo de la Germana Margarida Valeri, una persona entranyable, amb una visió
molt àmplia del món en general i del món educatiu en particular. Una persona
que em va rebre de la millor manera que es pot fer: atorgant-me una confiança
que no em mereixia, però que m’he esforçat per anar-me’n fent mereixedor
durant quatre dècades.
I allà va començar tot. Vaig descobrir una escola única i molt especial, la que
ha estat sempre la meva escola i que seguirà essent la meva escola mentre
visqui. I què tenia i té la meva escola, la nostra escola, la vostra escola?
 Va ser la primera escola de la comarca que va decidir fer tot l’ensenyament
en català quan encara no s’havia ni inventat el terme “immersió lingüística”
que ara resulta que s’està qüestionant.
 Va ser una de les primeres escoles en què es va treballar en equip, amb la
implicació de tots els mestres i amb un clima especialment proper i acollidor.
 Va ser de les primeres escoles a implantar les colònies escolars a final de
curs. I no hi havia cases de colònies com ara. Aprofitàvem les rectories de
parròquies com Cerdans, Sant Julià de Cabrera, Cavallera, Joanetes. Hi
anàvem en caps de setmana i ens fèiem el menjar i preparàvem totes les
activitats. Alguns dels qui ara m’escolteu les recordareu perfectament i
espero que ho feu amb la mateixa nostàlgia que ho faig jo. Si ara, estimats
pares protectors, us expliqués algunes anècdotes de les condicions en què
fèiem les colònies, us posaríeu les mans al cap.
 Va ser la primera escola de la comarca en celebrar els propis Jocs Florals.
Ja portem 38 edicions.
 Va ser de les primeres escoles a celebrar unes olimpíades escolars. Aquest
curs hem fet les trenta-setenes.
 Va ser la primera escola a tenir un Consell de Centre amb participació de
pares i mares, molts anys abans que per llei obligués a tots els centres a
tenir aquest òrgan de govern.
 Ben aviat vam tenir una Associació de Pares implicada en el funcionament
de l’escola fins a extrems insospitats en la majoria d’altres centres
educatius. Recordo amb molta nostàlgia les celebracions conjuntes de
pares i mares de la junta, de delegats de tots els cursos, de tot l’equip de
mestres, cada final de curs. Llanço aquesta idea per si algú cregués
convenient recuperar-la.
 Va ser la primera escola Vedruna en tenir un director pedagògic seglar, es
tractava precisament de qui us està parlant.
 Va ser de les primeres escoles Vedruna en tenir una titularitat singular. Es
va convertir en la Fundació Paula Delpuig, amb un patronat on hi ha
germanes Vedruna, mestres, pares, mares i persones provinents de la
societat tonenca.
 Va ser una de les primeres i escasses escoles a comptar amb una emissora
de ràdio pròpia. Una emissora que ha fet moltes vegades la funció
d’emissora municipal. Aprofitant la presència de representants de
l’Ajuntament, llanço una altra proposta de futur: una ràdio municipal.
 Va ser una de les primeres escoles que va avençar l’aplicació de la reforma
educativa, la famosa LOGSE, i va oferir ensenyament secundari fins als 16
anys, quan a Tona encara no hi havia institut. Lamentablement els esforços
de tot l’equip per elaborar material propi van quedar una mica en no res
gràcies a les successives reformes i contrareformes que l’alternança política
ens ha anat regalant.
 És l’única escola que ha sigut capaç de fer una ampliació d’edifici i finançar-
la amb l’aportació de tots els mestres i de les famílies d’alumnes, un edifici
que pot esdevenir un símbol de l’empenta d’aquesta institució.
 Podria seguir amb elements del present, però l’edat em diu que això ja
pertany a la responsabilitat de persones de la nova generació, d’aquelles
que ja fa temps que van prenent el relleu a tantes persones com s’han anat
jubilant i que ara voldria recordar: l’Àngels Camps, la Nora Solà, la Mercè
Rusiñol, la Pilar Asesio, la Fina Pujol, la Neus Font, la Mercè
Pratsobrerroca, la Dolors Ayats, l’Anna Valles... i d’aquí a uns quants anys
els mestres que ens afegirem a la llista: la Rosa Salarich, la Montse Codina,
la Maria Vinyeta i jo mateix.
Seria molt llarg d’esmentar l’enorme quantitat de premis, distincions,
reconeixements i certificacions que s’han arribat a assolir i no us voldria avorrir.
Algú podria dir que només ens falta de Creu de Sant Jordi, però una mica
també la tenim, perquè la van atorgar a la Congregació de Germanes Vedruna i
nosaltres formem part d’aquesta institució.
Tot això ha estat possible anar-ho gestant al llarg de tres llargues dècades a
força d’implicació, voluntarisme i gratuïtat d’un equip excepcional, coordinat en
principi per la Germana Margarida Valeri i a qui han anat succeint la Dolors
Ayats, la Montse Codina, la Isabel Blàzquez a qui d’es d’aquí envio un petó, en
Pep Simon, la Maite Planas i recentment l’Ester Martos.
I aquest equip segueix viu i amb saba jove: he comptat una quinzena
d’exalumnes de l’escola que actualment formen part del claustre. No us avorriré
esmentant-ne els noms, però els teniu ben presents. I fins i tot una filla
d’exalumna que ara ja tinc com a companya de treball i que la seva presència i
companyia em recorda cada dia que ja va sent hora que faci un definitiu pas al
costat.
I el futur... El futur és ple de reptes, amenaces, dubtes, incerteses i il·lusions,
sobretot il·lusions. Per encomanar-vos aquesta il·lusió us faré una al·legoria
que em sembla que us agradarà. Us compararé la nostra escola amb el
BARÇA.
Tenim el nostre Cruyff particular, que va crear clima, estil, escola, mètode i va
posar la institució al dia: la Germana Margarida Valeri, a qui mai no agrairem
prou la seva empenta, la seva gosadia i la seva visió de futur.
El nostre equip compta amb quinze persones sortides de la pedrera, que van
mamar l’escola arrelada al poble, oberta, participativa, activa, personalitzadora:
quinze exalumnes a qui els que els anem donant el relleu esperem haver-los
aportat alguna cosa útil per tirar endavant i mantenir el clima d’escola que ens
ha definit. Un equip tècnic de suport (personal d’administració i serveis) amb sis
persones exalumnes, també pedrera per tant, que col·laboren a mantenir
aquest clima especial de l’equip.
El nostre equip s’ha reforçat amb persones que hem anat a fitxar a les
comarques veïnes: al Vallès, al Bages, al Lluçanès, al Bergadà, al Ripollès, al
Barcelonès, a l’Empordà, a l’Urgell...
El nostre equip l’hem reforçat amb dos fitxatges internacionals, procedents
d’Argentina i d’Itàlia.
Els darrers reforços són fitxatges procedents d’altres lligues, en concret de la
lliga musical (Nyandú, Bonobos, Rupits...)
I el nostre equip ara ja està dirigit per una persona de la casa, per una persona
de la pedrera: l’Ester Martos, de qui esperem que assoleixi tants èxits com en
Guardiola al Barça.
Ja ho veieu si hi ha motius per a celebrar una festa que arriba a la seva trenta-
sisena edició. Oi que tenim un munt de motius?
Doncs apa, no us entretinc més.
QUE COMENCI LA FESTA!