Un final de curs marcat per musicals, cantates i festivals que demostren que el teatre és, també, una manera d’aprendre.
Aquest juny hem convertit l’escola en un escenari. I ho ha fet tota l’escola: des dels més petits d’Educació Infantil fins als alumnes de 4t d’ESO que aquest any s’acomiaden. Cada etapa ha fet el seu espectacle, i cadascun ha estat únic.
A finals de maig, els més petits ens van obrir la temporada amb La nit màgica, un espectacle de pirates que va captivar tothom qui hi era. Tot seguit, els de 4t d’ESO, els grans que enguany s’acomiaden de la Vedruna, van pujar a escena amb el seu Festival, un moment carregat d’emoció i de significat. Ja a principis de juny, els de Cicle Inicial van emocionar amb la cantata del Follet Valent, un d’aquells moments que costen d’explicar però que no s’obliden. Cicle Mitjà va portar a escena el musical El llibre de la selva, amb una energia i una posada en escena que van deixar el públic molt content. I Cicle Superior va tancar la temporada amb El petit príncep, una proposta sensible i ben treballada que va ser el colofó perfecte. Totes elles han reunit alumnat de diferents edats en propostes artístiques diverses, amb la música, la interpretació i la posada en escena com a llenguatge comú.
Sabem el que hi ha darrere de tot això. Mesos d’assajos, hores de preparació, nervis, canvis d’última hora i una energia que no s’improvisa. Cada imprevist resolt, cada detall cuidat, cada nen o nena que surt a escena per primera vegada —o per última— és el resultat d’un treball col·lectiu que ens omple d’orgull.
El teatre i les arts escèniques no són un afegit ni un extra de final de curs: són una manera d’aprendre a expressar-se, a treballar en equip i a créixer com a persones. Enguany, més que mai, hem vist fins a on podem arribar quan ens ho proposem junts.
Es nota en la cara dels infants i joves quan pugen a escena. Es nota en l’aplaudiment de les famílies. Es nota en l’ambient que s’ha respirat aquests dies a l’escola.
Amb aquestes activitats, la Vedruna no només clou el curs, sinó que també reafirma el teatre com a part essencial del que som com a escola, una experiència que deixa empremta.
Amb l’últim aplaudiment del curs, us desitgem un molt bon estiu. Ens retrobem al setembre!
