Era dilluns, el quart en confinament… però va ser un dia especial. Tenim la sort, els que ens dediquem al món de l’eduació, de poder compartir entre companys i també entre el nostre alumnat moltes vivències. Compartim d’entrada, moltes hores, compartim aprenentatges, alguns estipulats pel temari, però també de vida. Hi ha moments de tot al llarg del curs: d’estira i arronsa, d’avorriment, d’efervescència, de motivació… i, de vegades, es produeix la màgia. Una sensació que la nostra professió pot sentir quan la comunió entre alumnes i professors, és absoluta. És un moment que no sabria expressar amb paraules, només quan ho sents, voldries que tothom pugues experimentar aquesta sensació alguna vegada.
Ahir va ser un dia especial, doncs vam rebre un regal inesperat. No teníem res especial a celebrar… i s’ha convertit en un d’aquests moments de sentiment profund de pertinença, d’emoció a flor de pell i d’agraiment. Ahir, els alumnes més grans de l’escola, els nois i noies de 4t d’ESO ens van fer un regal preciós a tots els professors i professores de l’escola. Ens han fet sentir encara més orgullosos, satisfets i emocionats de pertànyer a la nostra família Vedruna Tona i afortunats de ser professors/es. Ens han regalat un vídeo molt emotiu, que ens ha omplert d’emoció. Que bonic poder-se trobar a faltar, i que bonic saber que ens tenim els uns als altres.
Sempre expliquem als alumnes de 4t d’ESO que es tracta d’un curs únic i irrepetible, però insistim en el fet que són els i les alumnes qui el fan especial. Tot el 4t d’ESO és especial, doncs des de bon començament, s’és ben conscient que és el punt i final a una llarga etapa a l’escola. És emocionant i il·lusionant, doncs cal pensar en clau de futur i somiar tan lluny com es pugui, essent conscients del seu potencial. Aquest any, s’ha afegit un factor sorpresa, el Covid-19, per fer-lo encara més especial. És aviat per poder fer balanç, però el que si és a hores d’ara inqüestionable, és que ens ha permès adonar-nos de totes les coses que teníem, que consideràvem “normals”, que fèiem sempre, sense donar-hi cap valor… ara, 4 dilluns més tard, ens adonem dels petits plaers que ens han estat arrebatats per sort temporalment: abraçar-nos, estar junts, fer esport, poder anar a l’escola, a treballar, passejar… tantes i tantes coses que ara tots enyorem. Es fa més necessari que mai el CARPE DIEM, no ens és permès fer plans i, a quart d’ESO, en tenien un bon munt. Tot està en suspens… el festival, el viatge, el comiat… plans il·lusionants que ara es veuen desdibuixats… Però malgrat la incertesa, queden encara moltes coses per fer! De moment, des de l’espai virtual que tots plegats estem incorporant al nostre dia a dia… però de ben segur ens quedaran encara coses per fer JUNTS! Perquè malgrat les circumstàncies sabeu que a nosaltres, els vostres professors/es, ens trobareu sempre per acompanyar-vos!
Gràcies per aquest regal inesperat i que ha arribat en un moment en què tots nosaltres ho necessitàvem, doncs estem treballant amb tota l’ànima per acompanyar-vos de ben a prop, re-adaptant-nos a les noves tecnologies a contrarellotge per tal de seguir oferint-vos un aprenentatge per a la vida.
Gràcies per fer-nos sentir ESPECIALS… gairebé tan especials com sou vosaltres!
